Una historia más…

Hoy toca «off topic» extremo.

Anava a col·legi. Hi vaig anar tres mesos. Vaig anar mentre el meu pare va estar malalt, des de que encomença el col·legi hasta Nadal. I després el meu pare va morir el 29 de desembre i, com que allabontes estàvem a l’hivern quan va tornar el col·legi vaig tornar a anar a col·legi, quan encomença, i vaig anar a col·legi hasta allà el vint de març, Iba al colegio. Fui tres meses. Fui mientras mi padre estuvo enfermo, desde que comienza el colegio hasta Navidad. Y después mi padre murió el 29 de diciembre y, como que estábamos en invierno cuando volvió el colegio volví a ir al colegio, cuando empieza, y fui al colegio hastá allí el veinte de marzo,
perquè estàvem en guerra, era el primer any de guerra i van venir a primers de març i ens van bombardejar i ens van xafar la casa. I en xafar-nos la cas mo’n vam tenir que anar a l’horta i no hi havia ni… no hi havia res, porque estábamos en guerra, era el primer año de guerra y vinieron a principios de marzo y nos bombardearon y nos chafaron la casa. Y al chafarnos la casa nos tuvimos que ir a la huerta y no había ni… no había nada,
perquè estava el front allà a l’Ebre i va ser una de les dos d’allòs que hi va haver, de les dues guerres que hi va hi haver, bueno, de les dos, no sé com se diu… [Batalles?] Sí. Pues va ser una a l’Ebre porque estaba el frente allá en el Ebro y fue uno de los dos destos que hubo de las dos guerras que hubo, bueno, de las dos, no se cómo se dice… [¿Batallas?] Sí. Pues fue una en el Ebro
que va ser un dels grans, i l’altre a Belchite. I a nosaltres ens va tocar. Se va morir el meu pare, als tres mesos ens xafen la casa, mo’n tenim que anar a l’horta, sense el meu pare. I els soldats, que estàven que fue uno de los grandes, y el otro en Belchite. Y a nosotros nos tocó. Se murió mi padre, a los tres meses nos chafan la casa, nos tenemos que ir a la huerta, sin mi padre. Y los soldados, que estaban
tots allí, i els moros, els italians i els alemanys. Estàvem allà i no teníem res. I allabontes, saps que fíem? Perquè hi havia molts soldats i, quan dinaven, es deixaven trossos de pa i els tiraven. I jo amb un sac anava i els recollia. todos allí, y los moros, los italianos y los alemanes. Estábamos allí y no teníamos nada. Y entonces, ¿sabes qué hacíamos? Porque había muchos soldados y, cuando comían, se dejaban trozos de pan y los tiraban. Y yo con un saco iba y los recogía.
I aquell pa el guardàvem a casa i li donàvem a les gallines, el tiràvem al corral i menjaven les gallines i els conills. I després la meva mare en posava en remull i també li donàvem al tossino. I quan se’n van anar tots els soldats teníem Y aquel pan lo guardábamos en casa y se lo dábamos a las gallinas, lo tirábamos al corral y comían las gallinas y los conejos. Y después mi madre lo ponía en remojo y también le dábamos al tocino. Y cuando se fueron todos los soldados teníamos
un sac així, perquè el que estava més net el guardava per què se sequès per després aprofitar-lo. Tenia un sac així i jo recollia tot el pa dels soldats que tiraven. I després portava la roba bruta dels soldats. un saco así, porque el que estaba más limpio lo guardaba para que se secase para después aprovecharlo. Tenía un saco así y yo recogía todo el pan de los soldados que tiraban. Y después llevaba la ropa sucia de los soldados.
Que arribava abans la roba que jo, perquè anava plena de titis. I la portava a casa i la meva mare l’escaldava i matava lo que podia, la rentava. I allabontes la tia Joaquina posava si faltava un botó, la cosia si hi havia algo i la planxava i jo la tornava. Que llegaba antes la ropa que yo, porque iba llena de titis. Y la llevaba a casa y mi madre la escaldaba y mataba lo que podía, la lavaba. Y entonces la tía Joaquina ponía si faltaba un botón, la cosía si había algo y la planchaba y yo la devolvía.
I quan la tornava els soldats me pagaven. I als cuiners no lis donava la roba si no me donaven pa sense tocar per puguer menjar nosaltres. Me has de pagar con pan, sino no te traigo la ropa. I em pagaven amb pa. Y cuando la devolvía los soldados me pagaban. Y a los cocineros no les daba la ropa si no me daban pan sin tocar para poder comer nosotros. Me has de pagar con pan, sino no te traigo la ropa. Y me pagaban con pan.
Així que era ben petita i portava tot el pa a casa, perquè la roba l’anava a buscar jo i la tornava jo. Els altres no es movien. I era ben petita. Així que vaig tenir que treballar tota la meva vida… Así que era bien pequeña y llevaba todo el pan a casa, porque la ropa la iba a buscar yo y la devolvía yo. Y los otros no se movían. Y era bien pequeña. Así que tuve que trabajar toda mi vida…
Alto, que el primer any de guerra encara vam anar a collir olives a Llardecans [a uns 27 quilòmetres de Fraga]. I anant a collir olives a Llardecans, que encara vam anar allà, resulta que collíem les olives de terra, les alberquines. Alto, que el primer año de guerra aún fuimos a recoger olivas a Llardecans [a unos 27 kilómetros de Fraga]. Y yendo a recoger olivas a Llardecans, que aún fuimos, resulta que recogíamos las olivas del suelo, las alberquinas.
En collia quinze quilos cada dia. Collia un doble i mig. Jo collia una cistelleta que tenia aixís petita l’Ernesto i la tenia que aplenar, quinze cistelletes i tenia festa. Allí me tens, lo que era jo, que era un filet, així primeta, Recogía quince kilos cada día. Recogía un doble y medio. Yo recogía una cestita que tenía así pequeña Ernesto y la tenía que llenar, quince cestitas y tenía fiesta. Allí me tienes, lo que era yo, que era un hilito, así delgadita,
me tenies agenollada i collint totes les olives de terra, que te se menjen totes les ungles, perquè has de treballar així. Pues jo ho fia això i mira si era petita. Vull dir que em va tocar treballar per totes bandes. me tenías de rodillas y recogiendo todas las olivas del suelo, que se te comen todas las uñas, porque tienes que trabajar así. Pues yo hacía eso y mira si era pequeña. Quiero decir que me tocó trabajar por todos lados.
I ara estic que m’ho serveixen tot… Ara que no puc córrer a veure les coses em serveixen tot. Bueno. Ja he corregut bastant… Y ahora estoy que me lo sirven todo… Ahora que no puedo correr a ver las cosas me sirven todo. Bueno. Ya he corrido bastante…

Les nenes allabontes no teníem juguets. Perquè jo de juguets només me’n recordo d’haver-ne tingut una lechería. I la lechería tenia un taulell aixís, amb quatre potetes petitetes, i a dalt hi havia el litro, el mig litro, el quart de litro i allà posàvem aigua i era la llet quan jugàvem. Las niñas entonces no teníamos juguetes. Porque yo de juguetes sólo recuerdo haber tenido una lechería. Y la lechería tenía un mostrador así, con quatro patitas pequeñitas, y encima había el litro, el medio litro, el cuarto de litro y allí poníamos agua y era leche cuando jugábamos.
No teníem res més. I nines en vaig tenir una, que me la va portar el meu cosí, me la va portar l’Antonio, que era un cosí molt gran, m’entens, perquè tenia no sé quants anys més que jo, me’l va portar i era un nino de pedra molt mono. No teníamos nada más. Y muñecas tuve una, que me la trajo mi primo, me la trajo Antonio, que un primo muy mayor, me entiendes, porque tenía no sé cuántos años más que yo, me lo trajo y era un muñeco de piedra muy mono.
Portava un cascabellet aquí. I la meva mare perquè no el trenqués me’l va posar allà a una tauleta que tenia a una rinconera. Tenia, per exemple, aquest rincó, i d’aquí cap amunt, tenia una vitrina, tenia la Purísima Concepción i un ram de flors a un costat i un altre ram de flors a l’altre, Tenía un cascabelito aquí. Y mi madre para que no lo rompiera me lo puso allí en una mesita que tenía en una rinconera. Tenía, por ejemplo, este rincón y, de aquí para arriba, tenía una vitrina, tenía la Purísima Concepción y un ramó de flores a un lado y otro lado de flores en el otro,
que és lo que havien portat el meu germà gran i la tia Joaquina per fer la comunió. I quan van fer la comunió anaven molt macos, qu si una vegada vas al mont de la Quima encara veuràs la fotografia allà. que es lo que habían llevado mi hermano mayor y la tía Joaquina para hacer la comunión. Y cuando hicieron la comunión iban muy guapos, que si alguna vez vas al monte de la Quima aún verás la fotografía allí.
Era una foto que els hi van fer, aixís de gran. Bueno, pues la meva mare tenia alló i abaix tenia una tauleta aixís de petita amb quatre potes i allí hi va posar un drap blanc molt mono i em va sentar aquell nino i no em va deixar jugar perquè no el trenqués. Era una foto que les hicieron, así de grande. Bueno, pues mi madre tenía aquello y debajo tenía una mesita así de pequeña con cuatro patas y allí puso un trapo blanco muy mono y me sentó aquel muñeco y no me dejó jugar para que no lo rompiese.
Abans pensaven aixís. Aixís pensaven i teníem que respectar-ho. Jo no ho respectava… Perquè fia lo que podia. I aquell nino no sé lo que es va fer. Perquè va venir la guerra, segurament es va trencar sense jugar. Antes pensaban así. Así pensaban y teníamos que respetarlo. Yo no lo respetaba… Porque hacía lo que podía. Y aquel muñeco no sé qué se hizo de él. Porque vino la guerra, seguramente se rompió sin jugar.
Jo només vaig tenir una nina que li van portar els reis a la tia Joaquina, que segurament que va ser el tiet Salvador d’aquí de Barcelona, i vaig jugar amb la nina que ella va deixar, però no hi va haver més nines. Però bueno. Ens vam tenir que espavilar i tirar endavant. Per això després van passar tantes coses. Yo sólo tuve una muñeca que le trajeron los reyes a la tía Joaquina, que seguramente fue el tío Salvador de aquí de Barcelona, y jugué con la muñeca que dejó ella, porque no hubo más muñecas. Pero bueno. Nos tuvimos que espabilar y tirar adelante. Por eso después pasaron tantas cosas.

Son dos historias más de tantas, o tan pocas, que me contó mi abuela, que ha fallecido hoy. Las dos únicas que se me ocurrió grabar. Hoy todas las demás historias se han borrado casi del todo. Y el tiempo, testarudo, las acabará borrando completamente y sólo quedarán las historias de los historiadores.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *